A continuació vaig a tractar de descriure alguns dels meus sentiments, de pensaments que es em passen pel cap en la meva vida diària, sobretot pel que fa treball:
- "La meva vida és igual a treball". Em llevo i me'n vaig a dormir amb assumptes de treball. "He de tenir escrit això per a X dia i no em dóna temps,…, sobretot perquè he de fer això i això i això…." (Em ve al cap el que em falta per fer em paralitza i després no faig res…). "He de trucar a aquest, ia aquest,…" (aquesta frase pot ser a les 2 del matí quan faig el biberó de la nit a la meva filla, la qual cosa mostra com el meu cap no deixa de funcionar).Quan tinc alguna cosa entre mans que necessita pensar-(algun projecte complicat, buscar alguna solució a algun problema que ens han plantejat o mismamente pensar en com comercialitzar algun producte…) no deixo de donar-li voltes i voltes a l'assumpte (mentre em dutxo, mentre com, mentre dormo, fins i tot estic en alguna conversa i em quedo absort en els meus pensaments).Acabo resolent les coses però crec que em requereix moltes energies. En canvi sé que les solucions m'arriben més fàcilment descansat i amb la ment més tranquil·la, però això comença a ser molt poc habitual en mí.Si tinc terminis els nervis per arribar em s'apoderen. "Uf no arribo, he de quedar-me de nit, he de tancar-me demà a casa….". El dolent que compromís a al final perquè sempre puc "millorar el que tinc" (bé sigui la maquetació, la manera en què està escrit, etc.). El dolent és que els projectes de vegades es solapen i exigeixen molta atenció. Els nervis i els pensaments negatius i sentiments d'aclaparament m'arriben al capdavant ("això no va bé; quina merda això de tenir una empresa, millor estaria de pencaire de 8 hores; ¿per què faig això? Per què no puc controlar amb més calma tot això ?;sóc incapaç d'afrontar això amb tranquil·litat; no tinc vida perquè estic sempre apagant focs, etc.) Si rebo una trucada de la meva dona dient coses com "et trobo a faltar, quan véns?" m'entra un gran sentiment de culpa, crec que estic fent alguna cosa malament, que va defraudar a la meva família. D'aquí que vulgui anar-me'n aviat cap a casa. Tracte d'imprimir velocitat a tot el que faig. Però no resulta perquè quan arribo a casa penso en el que em queda per fer, en el que he d'escriure o en el que he de planificar (els mail que he d'enviar, etc.) i a la fi busco els mecanismes a casa per tractar de treballar més i més. I acabo deixant coses per a la nit i em sento malament. "He vingut directe de la feina,no he gaudit de la meva família ia sobre no vaig tenir ni un minut ni per fer esport ni per gaudir… "Si no sóc capaç de complir els horaris, tant al matí com a l'migdia em poso nerviós, començo a veure que el matí ja té menys hores, que tinc moltes coses a fer i que una altra vegada no podré escapar per descansar o estar més relaxat a la fi de l'dia.Ara que estic amb el nou horari (encara que sigui aproximat) i que faig esport, pensar totes aquestes coses em fan veure com he de canviar moltes actituds i pensaments per gaudir i mantenir el que tinc ahora.Sé el que vull, el problema és que no sé com mantenerlo.También em paralitza una por: ¿i si no tingués tota aquesta feina i no em sentís així? "Segur que ploraria per trobar feina i fins i tot em podria arruïnar".Per això tir i tir pensant que estar així com estic és millor que estar sense feina. Amb l'ajuda de l'coaching espere tractar d'interioritzar el pensament que es pot treballar molt i sentir-se realitzat.
Vull:
- Tenir un horari, com el que perfili o similar, que em permeti tenir equilibri professional, personal i familiar.No deixar coses "per a l'últim dia" i posposar treball (que sol ser un gran error meu). Ser molt disciplinat en el dia a dia perquè això em generarà una productivitat i una millora clara en la meva qualitat de vida.Controlar el mòbil, que no em controli a mi com ara (crec que tinc fins dependència).Controlar meus nervis. Saber que el treball és treball, això implica que no em pot cremar la salut mental tenir feina pendent ni no tenir-ho tot a el màxim nivell.Planificar i començar a controlar quant treball a el dia puc fer i no generar expectatives de tractar de fer més del que puc (moltes vegades crec que no sé fins on puc treballar i em comprometo a fer una càrrega de treball per sobre de les meves possibilitats " normals ", és a dir, no agafar treball que impliqui" no viure ", o al menys que no sigui habitual).Buscar els mecanismes per pensar en pujar l'esglaó professional. Cercar aliances, buscar i obtenir més i millor formació, anar a majors projectes i gaudir dels retos.Aprender a delegar. Però també aprendre a ensenyar al meu equip ia aprendre de él.Controlar meus pensaments negatius. Mai podria pensar en alguna cosa millor que tenir la meva pròpia empresa, en canvi, en moments d'aclaparament vull llençar la tovallola o dedicar-me a una altra cosa (sempre penso en un altre tipus d'empreses,vinculades a la naturalesa o a el món de l'turisme rural, és com si aquestes fossin les imatges que em reporten tranquil·litat).No sentir-me culpable quan treball. Això de pensar en què faig malament amb la meva família i altres crec que és irracional. El que he de veritablement aconseguir és dedicar a la meva família un temps de Qualitat, sent una persona tranquil·la (que no s'altera pels nervis i l'ansietat dels problemes de treball) i que està amb ells 100% (no la meva ment en un altre lloc).sent una persona tranquil·la (que no s'altera pels nervis i l'ansietat dels problemes de treball) i que està amb ells 100% (no la meva ment en un altre lloc).sent una persona tranquil·la (que no s'altera pels nervis i l'ansietat dels problemes de treball) i que està amb ells 100% (no la meva ment en un altre lloc).
Un pensament que cada vegada més clar és:
Cal descansar la ment a l'màxim (és com una mena de creu i ratlla). Em noto cansat mentalment. Amb ressaca de tot el meu passat. Cal tenir una dada present, fins que em vaig casar a l'agost de 2004 gairebé no he tingut vacances. Des de 1995 que vaig començar a estudiar fins a l'any 2003 MAI he tingut vacances. Sempre he treballat molt ia un gran nivell d'exigència. La meva única vàlvula d'escapament van ser alguns dies aïllats que em quedava a casa a treballar (a casa dels meus pares), les hores que dedicava a l'esport (que eren gairebé 2 hores diàries) i els caps de setmana (que feia esport en llocs molt tranquils, amb amics, però jo treballa dissabtes i diumenges, cert que estudiant, preparant classes a la facultat per als meus alumnes o temes d'economia que m'apassionaven, m'omplien…).Ara veig que gran part de la desmotivació personal radica que (sobretot des que va néixer la Clàudia) no he descansat prou. Em noto cansat i aquests dies d'agost d'aquest any fins i tot em noto sense ganes d'anar a l'oficina, intento fer tot des de casa. I em sento amb saba nova, però encara noto que necessito descansar més.
Pregunta: Hauria de practicar exercicis de relaxació mental per recuperar la meva fortalesa psicològica? Darrere d'aquest cansament crec que està la manca de motivació per ser més disciplinat amb el meu temps i la meva escassa gasolina per afrontar canvis. Mai rebuig canviar, però sé que exigeix energia aquest canvi i cal tranquil·litat. Ara em sento millor per afrontar canvis però crec que encara tinc molt a recuperar per ser la persona que era: sempre enèrgic i amb la voluntat de fer el que sigui. Em marcava objectius i ho donava tot per ells, i els aconseguia sense problemes. Vull recuperar això, aquesta vitalitat.
