L'aplicació de la fiabilitat a l'enginyeria de productes i processos, ha proporcionat una eina per a l'anticipació de falles d'operació; mitjançant el desenvolupament de proves de camp, així com la pròpia anàlisi de falles i els seus corresponents probabilitats d'ocurrència, ja que aquestes ofereixen la possibilitat de desenvolupar productes robustos i processos capaços de fabricar-los.
Així, molts dels problemes de producció poden ser previnguts mitjançant les tècniques de fiabilitat, i amb això, es busca l'obtenció de productes d'acord a les expectatives de client, pel que fa a la seva durabilitat i qualitat. (Acuña, 2003)
No obstant això, normalment el tema d'enginyeria de fiabilitat produeix confusió entre els conceptes de fiabilitat, risc i seguretat; ja que com s'ha esmentat, de manera regular s'ha adoptat la noció d'anàlisi de fiabilitat, per referir-se a errors o l'operativitat de processos i equips. No obstant això, el terme anàlisi de riscos s'utilitza de forma més àmplia per caracteritzar, a més de les fallades o l'operativitat de processos i equips, l'estudi dels paràmetres de seguretat, traduïts a termes de possibles danys o riscos en el propi sistema, o bé, a persones, instal·lacions i béns, a l'empresa, a l'entorn, a la comunitat oa tercers. (Cicco, sf)
Per tant, en l'època actual, després dels esforços per fabricar productes que compleixin amb els requisits establerts pels clients, mateixos que cada vegada són més exigents; s'adrecen accions per crear i dissenyar productes i processos que compleixin amb aquestes expectatives, durant tot el desenvolupament de la seva vida útil. Ja que tal com ho expressa (Acuña, 2003): "L'estudi de la probabilitat de falla que permeti estimar en millor forma la vida del producte, és un element decisiu per aconseguir l'objectiu de tot sistema de qualitat: Aconseguir un completa satisfacció de client"
Què és Enginyeria de Fiabilitat?
L'enginyeria de fiabilitat es concentra en processos d'eliminació de falles a través d'l'ús de diverses eines analítiques que permetin millorar processos, activitats, recursos, dissenys i altres, dins de les tàctiques de manteniment correctiu, preventiu i predictiu.
El terme fiabilitat és descrita per la (Real Acadèmia Espanyola, 2014) com la probabilitat de bon funcionament d'alguna cosa. Per tant, estenent el seu significat, la fiabilitat es defineix com la probabilitat que un bé o procés, funcioni adequadament durant un període determinat sota condicions operatives específiques, per exemple, condicions de pressió, temperatura, fricció, velocitat, tensió o nivell de vibracions, entre d'altres.
En l'actualitat, la major part dels béns i serveis s'obtenen i es comercialitzen fins arribar als seus destinataris, mitjançant l'anomenat sistema productiu, Que varia d'una organització a una altra, tant per la seva dimensió, el nombre de persones que hi treballen com pel valor de les instal·lacions i equips que s'utilitzen per a tal efecte. I caracteritzant-se per contenir diverses fases al llarg del seu cicle de vida, on la primera d'elles és la de construcció i posada en marxa, fins que s'arriba al règim normal de funcionament. Durant la segona fase, anomenada d'operació, és el període autènticament productiu, en el qual el sistema es veu sotmès a fallades que entorpeixen o, fins i tot, interrompen temporalment o definitivament el seu funcionament. Així, l'objecte d'el manteniment és, precisament, reduir la incidència negativa d'aquests errors, ja sigui disminuint el seu nombre o atenuant les seves conseqüències. (Ponce & Campoverde, 2013)
D'aquesta manera, es diu que alguna cosa falla quan deixa de brindar el servei per al qual estava destinat o quan apareixen efectes indesitjables, segons les especificacions de disseny amb les quals va ser construït o instal·lat el bé o procés en qüestió.
En general, tot el que existeix, especialment si és mòbil, es deteriora, trenca o falla amb el córrer el temps, és a dir, pateix depreciació i deteriorament, ja sigui a curt, mitjà o llarg termini. El sol pas de el temps provoca en alguns béns, disminucions evidents de les seves característiques, qualitats o prestacions. Per això, de l'estudi de fallades en els productes, equips i sistemes, és del que tracta l'enginyeria de fiabilitat.
En aquest sentit, la legitimació de la qualitat dels diferents productes i serveis que s'ofereixen al mercat, ha estat una preocupació universal, ja que el proveir a l'usuari d'un producte de qualitat, és un assumpte de gran importància per garantir l'èxit de les empreses. Per aquesta raó, per assegurar l'acostament a consumidor, les organitzacions solen recórrer a grans campanyes de màrqueting que els permeti fixar en el seu públic, la bona imatge del seu producte. No obstant això, es fa imperant complir totalment amb les característiques comunicades a consumidor, més encara, quan de l'correcte funcionament del producte o servei, depenen les vides d'éssers humans, ja que han de complir amb alts nivells de qualitat i garantir la seva correcció. De la mateixa manera succeeix amb diversos projectes creats, que d'alguna manera, després de la seva consumació,poguessin representar conseqüències socials, ambientals i econòmiques negatives; doncs desafortunadament, la incorrecta validació dels criteris de qualitat ha conduït a través de la història a grans desastres en la societat.
Figura 1. Fiabilitat de sistema productiu (Camp, 2006) (Veure PDF)
En relació al que abans s'ha exposat, es considera que algú o alguna cosa és fiable si es pot confiar en ell o això, doncs associem la fiabilitat a la capacitat de dependre amb seguretat d'alguna cosa o d'algú.
En el cas dels sistemes productius implementats en cada organització, aquests tenen per objecte satisfer una determinada necessitat d'acord al seu gir i activitat; sent necessari que funcionin d'una manera específica en un determinat entorn. Tanmateix, com ja s'ha esmentat, tots els sistemes arriben a un instant en el seu cicle, en el qual no poden complir satisfactòriament a allò per al que van ser dissenyats, doncs cal recordar que tot producte o sistema es deteriora tan sols amb el pas de el temps, provocant fallades que tenen repercussions en major o menor mesura, depenent de la seva magnitud i de el moment en què es produeixin.
Llavors, si cal que els sistemes dissenyats siguin fiables, però som conscients que en algun moment es patirà un deteriorament i posterior sentència, el nivell de fiabilitat o seguretat d'operació satisfactòria dependrà de la naturalesa de l'objectiu de sistema, anticipant-se a que el usuari pugui operar sense que hi hagi un elevat risc.
D'altra banda, la fiabilitat és clarament un factor essencial en la seguretat dels productes llançats a l'mercat, ja que, per aconseguir els objectius d'un rendiment funcional adequat, limitació de costos del seu cicle de vida i seguretat, la fase de el disseny és el moment en què es pot aconseguir una influència important sobre els mateixos. Per tant, la majoria dels estudis de fiabilitat i dels mètodes desenvolupats per al seu assegurament, se centren en l'etapa de disseny de productes.
(Car, López, & Miñana, L'enginyeria de fiabilitat de sistemes informàtics a través EMSI, 2013)
Com a resultat, l'enginyeria de fiabilitat estudia la longevitat i la fallada dels productes, equips i processos, amb el propòsit de trobar les seves causes, aplicant principis científics i matemàtics que proporcionin major comprensió a l'respecte i, posteriorment, permetin identificar millores que siguin implementades en els dissenys, per augmentar la seva vida útil o per limitar les conseqüències adverses de les fallades. (Car & García, La importància de la pensada estadístic en l'enginyeria de fiabilitat, 2012)
Definició: Fiabilitat és la probabilitat que un dispositiu realitzi adequadament la seva funció prevista al llarg de el temps, quan opera en l'entorn per al qual ha estat dissenyat. (García, 2013)
L'important és que el client, amb els productes i sistemes que adquireixen, satisfacin les seves necessitats, a través de les prestacions que d'ells s'espera i amb un elevat nivell de seguretat i confiança en el seu correcte funcionament. Per això, cal considerar la fiabilitat com una disciplina, des de l'anàlisi de la necessitat identificar en el mercat, fins a la retirada de servei de sistema o producte dissenyat, de forma integrada amb la resta de disciplines de suport logístic. (Sols, 2000)
Cal observar que ressalten quatre atributs específics i importants, en la definició mostrada, referent a l'enginyeria de fiabilitat:
- ProbabilidadFuncionamiento adecuadoCalificación pel que fa a l'entornoTiempo
Antecedents de l'enginyeria de fiabilitat (Cicco, sf)
Un dels factors que repercuteixen de forma crucial en la productivitat de les empreses, és la fiabilitat dels sistemes, per exemple, mètodes de treball, equips i instal·lacions. I per això, l'optimització de la productivitat requereix la consideració de l'factor fiabilitat des de la planificació estratègica de l'organització, respecte dels riscos inherents a l'activitat empresarial corresponent.
Els primers indicis en la quantificació de la fiabilitat es van presentar en la indústria aeronàutica, consolidant-més endavant en la indústria aeroespacial; quan als Estats Units, a finals de la dècada dels anys quaranta, els esforços per incrementar la fiabilitat es van centrar en la qualitat dels productes, ja que es van efectuar avenços importants en el desenvolupament de projectes, materials, instruments de comprovació, etc., procurant augmentar la vida útil d'aquests productes o dels sistemes productius d'on provenien. De la mateixa manera es van aconseguir notables progressos en l'àrea de manteniment, sobretot en els mitjans i tècniques dedicats a l'manteniment preventiu.
Des de principis dels anys cinquanta, es va començar a oferir més importància a el tema de seguretat, especialment en el camp aeroespacial i nuclear; requerint-l'ús de la fiabilitat en el material bèl·lic, per tal de disminuir a el màxim la probabilitat de falla de qualsevol equip en la guerra.
Posteriorment, en la dècada dels seixanta, als Estats Units d'Amèrica, es van dur a terme diversos test funcionals de components i sistemes; obtenint diversos registres que van ser analitzats en cada modalitat de fallada i els seus corresponents efectes; envers això, definir les accions preventives que havien de ser adoptades, en el tema de seguretat.
Així, en el complex treball de valoració de riscos en centrals d'energia nuclear, es va analitzar un ampli espectre d'accidents, classificant-los en funció de les seves possibilitats d'ocurrència i valorar-ne les conseqüències potencials per a la població i per al medi ambient. (Cicco, sf)
Anàlisi de riscos
Inicialment, cal destacar que el terme risc és definit per la (Real Acadèmia Espanyola, 2014) com la possibilitat que es produeixin danys a persones, propietats i medi ambient, en un determinat espai de temps.
Ara bé, després de la probabilitat de l'adveniment d'un esdeveniment advers, problema o dany i les conseqüències de la mateixa, s'han d'avaluar els riscos i determinar la millor manera de gestionar-los, el que constitueix un gran desafiament; ja que és complicat apreciar tots els seus orígens i preveure tots els seus efectes amb una mesura de control, ja que sempre hi haurà un cert grau d'incertesa. No obstant això, gràcies a la seva avaluació i assoliment en la claredat de la seva complexitat, es facilita la presa de decisions al voltant de la nul·litat o reducció dels seus efectes. Una anàlisi de riscos està compost de tres etapes (Cicco, sf):
Fase I: Avaluació de riscos
Etapa en la qual es defineix el sistema a analitzar i s'identifiquen els riscos potencials, és a dir, s'implementa una revisió general mitjançant tècniques com:
What-lf1Checklistn: És un procediment de revisió de riscos de processos que, adequadament conduït, permet la identificació d'un ampli espectre de riscos. El consens entre àrees d'actuació (producció, procés, seguretat, etc.), sobre la forma d'encaminar-se cap operacions segures; i un informe de fàcil comprensió, serveix com a material dóna entrenament. És un mètode bàsic per al desenvolupament d'altres tècniques d'anàlisi.
Anàlisi preliminar de riscos (APR): Es tracta d'una tècnica que permet una revisió general dels riscos que es presentaran en les fases operatives, classificant per tal de fixar una prelació de les accions preventives i correctives. Genera una gamma de mesures de control i és imprescindible en sistemes d'alta innovació.
Fase II. Gestió de riscos
Estudi qualitatiu i quantitatiu de la seqüencialitat dels accidents i errors, mitjançant l'aplicació de tècniques com:
Estudi de Operativitat i Riscos: És una tècnica que té per objectiu analitzar riscos específics d'una planta de procés, així com processos operatius que puguin comprometre la seva capacitat en l'obtenció de la productivitat projectada. Genera una gamma de mesures que permeten la reducció i eliminació dels riscos identificats i la disminuci6n dels errors operacionals. És imprescindible en nous projectes, ampliacions i en els estudis d'unitats ja existents.
Anàlisi de Maneres de Fallada i Efectes: És una tècnica concebuda per a la detecció i control de riscos originats en els equips, ja que identifica components crítics i genera una relació de contramesures. Propicia un augment de fiabilitat de sistema a través del tractament de components causants de fallades d'efecte crític, ja que un cop efectuat el disseny del producte, i abans de procedir a la seva fabricació, es revisen els seus diferents components, comprovant si reuneixen les característiques necessàries per al seu correcte funcionament. D'aquesta manera, per facilitar aquesta revisió, es mostren els possibles errors que es poden produir en l'operació del producte i es generen solucions per ordre d'importància, abans que el producte es ingressi a l'mercat i entri en funcionament.
Anàlisi de Arbres de Fallades: Tècnica d'anàlisi quantitativa-qualitativa, que permet abordar de manera lògica i sistemàtica una eventualitat altament indesitjada o esdeveniment catastròfic. Pot proporcionar probabilitats d'ocurrència de l'esdeveniment i identifica els errors simultanis desencadenants de catàstrofes. Produeix resultats excel·lents en sistemes complexos, on altres mètodes resulten inoperants.
Anàlisi de Conseqüències i Vulnerabilitat: Es tracta d'una tècnica que permet la valoració quantitativa i qualitativa de les conseqüències dels esdeveniments catastròfics d'àmplia repercussió, així com la vulnerabilitat de l'entorn, la comunitat i tercers en general.
Fase III: Comunicació de riscos
En l'anàlisi de riscos, els aspectes tècnics es debaten entre gestors, avaluadors i parts interessades de el sector privat; pel que, en el moment de decidir la millor manera de controlar un risc i d'executar les mesures de prevenció o contenció, és de summa importància la comunicació entre els gestors de riscos i els sectors públic i privat, ja que es té en compte punts de vista ètics, socials, ambientals i econòmics.
Convé destacar que, amb l'aplicació d'aquestes tècniques a partir de la Fase 1, és possible definir les estratègies a adoptar per a la gestió de riscos detectats. D'altra banda, derivat de creixents exigències de l'opinió pública i de la legislació, avui, les organitzacions han de quantificar els seus riscos, establir la base de la seva gravetat i freqüència de manera formal i no de forma empírica i subjectiva.
En resum, la gestió fonamentada en anàlisi de fiabilitat i riscos, permet definir les estratègies a seguir per a una eficaç administració dels riscos, establint-se així, aquells que són acceptables, que gravetat tindria un possible accident, com s'ha d'invertir en prevenció i protecció, com es poden reduir els riscos inacceptables, que solucions optimitzarien la relació cost-benefici, quals riscos han de ser transferits a el mercat d'assegurances i quins han de ser absorbits per la mateixa empresa.
Atenent aquestes consideracions, els requisits de qualitat, fiabilitat, seguretat, manteniment i disponibilitat de sistemes i productes, es tradueixen en productivitat. I per optimitzar-la, des de la planificació estratègica de l'organització, han de ser considerats els riscos inherents a la seva activitat empresarial i les maneres d'administrar-los científicament. (Cicco, sf)
Relació qualitat - confiablidad de productes
La fiabilitat és aplicable no només a màquines, equips o productes, sinó a la totalitat dels processos que constitueixen la cadena de valor de les organitzacions, i per això, impacta directament sobre els resultats de l'empresa, ja que afecta a aspectes de seguretat, integritat de l'entorn, qualitat del producte i servei a client, etc., coadjuvant a la relació cost-benefici.
Així mateix, el comprador per la seva banda, addicional a el desig d'un bon preu, està interessat en la fiabilitat d'allò que va adquirir, ja que el client espera una disponibilitat de l'funcionament del producte al llarg d'un període prolongat. No obstant això, recordant que la fiabilitat és aquella part de la qualitat que inclou el comportament de les unitats durant cert període de temps i sota condicions d'usos donats, aquestes han de ser acatades per al correcte funcionament de la unitat. Per la qual cosa, quan es dissenyen els productes s'utilitzen dos sistemes per millorar la fiabilitat i reduir la probabilitat de falla:
Millora dels components individuals: Sovint un producte acabat no funciona en forma adequada, llevat que tots els seus subcomponents els facin correctament. En aquests casos la fiabilitat dels diferents subcomponents han de ser més grans que la fiabilitat desitjada del producte acabat.
Incloure redundància: La redundància s'obté si un dels components falla i el sistema pot recórrer a un altre en substitució, per la qual cosa, per incrementar la fiabilitat dels sistemes, s'afegeix la redundància, és a dir, es recolzen components. (Padilla, sf)
Finalment, per a l'assoliment d'un alt nivell de fiabilitat en els productes, l'etapa de planificació o disseny és decisiva, ja que en ella s'efectua l'elecció adequada dels components per a la seva fabricació i es construeixen els paràmetres requerits de fiabilitat del producte planejat.
Fiabilitat de el sistema productiu
La fiabilitat de sistema productiu d'una organització es fonamenta en una efectiva gestió dels diversos elements involucrats. A continuació, es descriuen alguns aspectes que adequadament gestionats, contribueixen a crear fiabilitat en els sistemes productius de les empreses.
S'entén per fiabilitat d'un equip la probabilitat que el mateix s'avariï, present problemes de funcionament o necessiti reparacions en un període determinat. Així mateix, es pot fer referència a la fiabilitat d'un servei, procés, equip de treball o col·laborador, com la probabilitat que operi sota les condicions establertes per a la seva tasca. En aquest context, hi ha tres formes de millorar la fiabilitat d'un equip:
Millora de el disseny dels components: Per calcular la fiabilitat d'un sistema en què cada component individual presenta el seu propi índex de fiabilitat, només cal multiplicar els índexs de fiabilitat de cada component independent. Per tant, per millorar la fiabilitat global de sistema, cal renovar el disseny dels seus diferents components.
Poka-yoke és una de les tècniques emprades per prevenir possibles errors en el sistema productiu, i busca dissenyar productes, processos i sistemes a prova d'errors, tractant de fer més difícils les accions equivocades, fent possible que les accions errònies siguin fàcilment corregides, evitant les accions que no puguin ser rectificades i permetent una fàcil detecció d'errors. Tot això, fent servir mètodes de control que, per exemple, apaguen les màquines o bloquegen els sistemes d'operació, prevenint que segueixi passant el mateix defecte; o implementant mètodes d'advertència de anormalitats ocorregudes, alertant el treballador mitjançant l'activació d'una llum o so específics.
Reducció de el nombre de components de l'equip: Els equips i sistemes productius estan compostos per diferents components individuals relacionats entre si. Cada element executa la funció determinada, de manera que una fallada en el mateix pot conduir a la global de sistema. Així, per exemple, una avaria en el disc dur d'un ordinador farà que l'equip complet deixi de funcionar, malgrat que la resta dels seus components funcionin correctament. Per tant, una forma d'incrementar la fiabilitat global de sistema seria aconseguir reduir el nombre de components que l'integren.
Redundància de components: Busca incrementar la fiabilitat d'un equip, després d'utilitzar components redundants en paral·lel, de manera que, si un component falla, l'element de reserva entre immediatament en funcionament. En aquest cas, l'existència d'equips redundants sol ser habitual en aquelles situacions en què la decisió de el sistema pot ocasionar pèrdues importants per a l'organització i fins i tot provocar la pèrdua de vides humanes. Així, per exemple, els hospitals compten amb generadors d'energia redundants per permetre continuar una operació quan falli el sistema generador principal. (Universitat Nacional Oberta ia Distància, sf)
Mesures de fiabilitat
La mesura de fiabilitat més emprada és coneguda com a índex de fallades de producte, mateix que calcula el percentatge de fallades en relació amb el nombre total de productes inspeccionats, IF (%), o bé, el nombre de fallades durant un període de temps determinat, IF (n).
Cal destacar que en moltes ocasions es produeixen fallades en els equips durant els primers moments de la seva vida útil, d'aquesta manera fenomen anomenat mortalitat primerenca. No obstant això, aquestes fallades habitualment es deuen a la mala utilització dels equips. Pel que, per evitar un elevat índex d'aquest indicador, moltes empreses fabricants sotmeten als seus productes a proves perllongades per detectar inconvenients abans de la seva comercialització. A més, proporcionen períodes inicials de garantia i s'inclouen instruccions clares d'ús o ofereixen cursos de formació; tot això, amb el propòsit de no deteriorar la imatge de la marca, si es presentés una reclamació o devolució per falla de productes o fins i tot, evitar un problema social o ambiental que pogués causar greus afectacions. (Universitat Nacional Oberta ia Distància, sf)
conclusió
Com s'ha exposat, és clar el propòsit de l'enginyeria de fiabilitat, però, la seva aplicació requereix models analítics i probabilístics complexos, ja que regularment, les organitzacions tenen una gran quantitat de processos, equips i productes que es troben en diferents fases de el seu cicle de vida i, per tant, els costos associats són de diferent índole. Per això, donada la seva complexitat, és primordial comptar amb eines informàtiques que permetin una simulació que manifesti els possibles resultats de les estratègies a implementar, per reduir o eliminar errors.
Així mateix, com és sabut, en l'entorn globalitzat actual, on han hagut canvis radicals en la tecnologia, teories administratives i de comercialització. La qualitat dels productes i serveis que s'ofereixen a consumidor, és indispensable per a la permanència en el mercat, i per això, mitjançant l'ús de mètodes estadístics per millorar es manifesta un canvi d'enfocament cap a la millora de la fiabilitat, ja que es converteix en una característica primordial per comptar amb l'oportunitat de competir en els mercats complexos i sofisticats actuals.
referències
- Acuña, J. (2003). Enginyeria de fiabilitat. Cartago, Costa Rica: Editorial Tecnològica de Costa Rica. Assegurant-me. (14 de novembre de 2014). Obtingut de http://asegurandome.com.ve/sistema-de-gestion-de-riesgos-en-el-sector-asegurador/Campo, J. (20 d'agost de 2006). Enginyeria de sistemes. Virtual Learning System. Obtingut de http://renacersantaclara.org/academico/mod/forum/discuss.php?d=145Caro, R., & García, F. (2012). La importància de la pensada estadístic en l'enginyeria de fiabilitat. Pensament Matematico, 25 - 34.Caro, R., López, V., & Miñana, G. (2013). L'enginyeria de fiabilitat de sistemes informàtics a través EMSI. Madrid, Espanya: Universitat Pontifícia Comillas, Universitat Complutense de Madrid.Cicco, F. (sf). Enginyeria de fiabilitat i anàlisi de riscos. Fundació Mapfre.García, F. (2013).Direcció i Gestió de la Producció: Una aproximació mitjançant la simulació. Barcelona, Espanya: Marcombo, SAPadilla, L. (sf). Qualitat TotalTQM. Obtingut de https://calidadtotaltqm.wikispaces.com/ConfiabilidadPonce, Í., & Campoverde, J. (2013). Estudi per a un programa de manteniment preventiu per reduir l'elevat nivell d'pares imprevistes en els motors elèctrics de el departament de Tostión a l'empresa Gusnobe SA. Miracle: Universitat Estatal de Milagro.Real Acadèmia Espanyola. (2014). Diccionari de la llengua espanyola. Madrid, Espanya: Espasa. Obtingut de http://dle.rae.es/?id=Hpsj999Ros, JL (24 de setembre de 2015). Tecnologia Industrial I, a l'IES Ramon Arques de Lorca. Obtingut de http://tecnoarcas1bachiller.blogspot.mx/2015/09/fases-de-diseno-deun-producto.htmlSols, A. (2000). Fiabilitat, Mantenibilitat,Efectivitat: Un enfocament sistèmic. Madrid, Espanya: Universitat Pontifícia Comillas. Universitat Nacional Oberta ia Distància. (Sf). Obtingut de http://datateca.unad.edu.co/contenidos/102508/Administracion%20de%20procesos%20pr oductivos / leccin_45_confiabilidad_del_sistema_productivo.htmlVásquez, A. (28 de març de 2016). Auditoria de sistemes d'informació. Obtingut de http://asipuj.blogspot.mx/2016/03/coso-committee-of-sponsoring.htmlmx / 2016/03 / plaça-committee-of-sponsoring.htmlmx / 2016/03 / plaça-committee-of-sponsoring.html
Agraïments
Especial agraïment a professor investigador Fernando Aguirre i Hernández, catedràtic del mestratge en enginyeria administrativa adjunta a l'Institut Tecnològic d'Orizaba, per l'aportació tècnic per a la construcció d'aquest article i la seva adreça en el procés d'aprenentatge de el pensament sistèmic. De la mateixa manera, a el Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (Conacyt) dedicat a promoure i estimular el desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Mèxic, pel suport financer per a la realització d'estudis de postgrau.
Sistema productiu: Sistema que proporciona una estructura que agilitza la descripció, l'execució i el plantejament d'un procés industrial. Aquests sistemes són els responsables de la producció de béns i serveis en les organitzacions.
Descarrega l'arxiu original
